Analítiques realitzades per LA UNIÓ de Llauradors en laboratori revelen que països tercers empren en el seu raïm de taula pesticides l'ús del qual està prohibit a la Unió Europea
LA UNIÓ també ha presentat hui un ambiciós projecte audiovisual conjunt amb la Diputació d'Alacant sobre l'Agro-intel·ligència econòmica a la província
LA UNIÓ de Llauradors ha denunciat hui en Rueda de Premsa la detecció en diversos punts de venda de la Comunitat Valenciana de raïm de taula importat des de tercers països amb matèries actives de pesticides l'ús de les quals està prohibit a la Unió Europea.
A dos dies de la nit de cap d'any, quan més raïm de taula es consumeix a Espanya, es posa de manifest que la Unió Europea es posa una bena amb les importacions i segueix sense reclamar la reciprocitat en matèria fitosanitària.
Aquesta organització va procedir a comprar el passat 9 de desembre raïm de taula en diferents punts de venda de la distribució (supermercats i hipermercats), amb origen procedent d'Espanya (Vinalopó), el Perú i el Brasil. Després de portar les mostres a un laboratori homologat per a analitzar les restes de plaguicides i si complien el Límit Màxim de Residus (LMR) establit per la UE, els resultats són bastant concloents.
El raïm de taula espanyol del Vinalopó compleix amb tots els requisits normatius de la UE. En el raïm procedent del Perú s'ha trobat la presència de productes plaguicides com la carbendazima (prohibit el seu ús a la UE des de juny de 2016) o el metil tiofanato, i en la del Brasil s'ha detectat clotidianina i tiametoxan. Aquests quatre pesticides no estan autoritzats per al seu ús per part dels productors europeus ni tampoc clar per a la seua posterior comercialització.
LA UNIÓ assenyala que la presència d'aquests pesticides està per davall dels Límits Màxims de Residus (LMR) que estableix la normativa comunitària. Per tant, la seua entrada és legal, però no ètica ja que no resulta fàcil explicar a les persones consumidores perquè han de consumir aliments amb restes de pesticides quan a la Unió Europea el seu ús està totalment prohibit. La carbendazima i el metil tiofanato són fungicides i per tant es tracta de productes que s'apliquen posteriorment a la collita per a millorar les condicions de transport. Per part seua, la clotianidina i tiametoxam són insecticides de la família dels Neonicotinoides, l'ús dels quals està prohibit des de 2013 a la UE per, ser perjudicials per a les persones i també altament nocius i perjudicials per a les abelles (principal pol·linitzador dels cultius).
L'organització indica que cal apostar pel consum dels productes més pròxims com és el cas del raïm de taula del Vinalopó que és de confiança plena per als consumidors en complir estrictament la normativa europea. En aquest sentit, Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “no entenem perquè s'ha d'importar raïm de taula en plena campanya quan ací tenim de gran qualitat i sense restes de substàncies prohibides per a nosaltres”.
LA UNIÓ ha destacat així mateix que el raïm del Perú i el Brasil pot contindre restes de pesticides prohibits a la UE que a diferència altres fruites de corfa o pell dura són molt més perillosos per la salut a l'ésser un producte que es menja sencer normalment.
LA UNIÓ afirma que els supermercats i hipermercats que posseeixen eixa fruita en els seus lineals amb aquests pesticides no són responsables i estan complint la normativa, però els informarà perquè insten als seus proveïdors que el raïm de taula que els arribe estiga produïda amb els estàndards europeus.
Peris conclou sent molt dur amb l'actitud de les autoritats comunitàries en continuar sense voler exigir la necessària reciprocitat. “La Comissió Europea es preocupa únicament pel medi ambient i la biodiversitat europea (per exemple en el tema dels neonicotinoides), però quan pot fer que als països importadors apliquen la mateixa normativa per a protegir el medi ambient i la biodiversitat no es dóna per al·ludida sent menys sostenibles des del punt de vista mediambiental que nosaltres”, diu el secretari general de LA UNIÓ.
Els responsables de les principals associacions de consumidors de la Comunitat Valenciana, AVACU i UCE, després de ser informats per LA UNIÓ sobre aquestes noves analítiques són clars sobre aquest tema. Vicente Inglada, secretari general d'UCE-CV, indica que “les dades de l’estudi de LA UNIÓ posen de manifest el control, compliment de la normativa i seguretat alimentària dels productes d'origen espanyol. Per això faig una crida a les persones consumidores perquè continuen adquirint productes de proximitat i del nostre territori com a garantia de seguretat alimentària. És molt important que les persones consumidores a través de l'etiquetatge d'aquests productes coneguen l'origen i procedència d'aquests productes”.
Projecte d'Agro-intel·ligència econòmica a la província
En la roda de premsa també s'ha presentat l'ambiciós projecte audiovisual entre LA UNIÓ de Llauradors i la Diputació Provincial d'Alacant per al foment del desenvolupament econòmic del sector agrari de la província, basat en la intel·ligència econòmica i territorial. En aquesta primera edició de la webserie documental, denominada “Agro-Intel·ligència Econòmica”, han participat la Cooperativa Cambayas, Carrizales, Zanemi, Agrisanz i La Vaqueria del Camp d’Elx. També s'han editat a més 5.000 guies informatives.
“El sector agrari alacantí ha de començar a prendre consciència de la necessitat d'invertir en Intel·ligència Econòmica i Competitiva i comptar amb una estratègia clara. No comptar amb una estratègia d'aquest tipus fort i degudament dotada en el sector agrari, podria constituir en si mateix una amenaça als interessos econòmics d'aquest”, ha dit Peris.
LA UNIÓ creu fermament en la necessitat de fomentar el desenvolupament i millorar la competitivitat de les persones autònomes i pimes agràries com a motor de l'economia de les comarques d'Alacant. Solucions, idees i continguts especialitzats que es materialitzen en jornades, entrevistes dels ponents, divulgació de les xarxes socials i elaboració de guies i recomanacions.
Per a LA UNIÓ és important que el sector agrari alacantí conega de primera mà els casos d'èxit de l'aplicació de la intel·ligència econòmica i competitiva en el sector agrari.
Amb aquest projecte, l'organització s'ha proposat aconseguir els següents objectius:
- Expandir els mecanismes d'accés a la intel·ligència econòmica i competitiva no sols en les grans empreses sinó també per part de les pimes agràries que, per estructura i grandària, no poden aconseguir per si soles.
- Col·laborar en la creació de programes de treball, metodologia, difusió de millors pràctiques i sistematització de les labors d'Intel·ligència Econòmica i Competitiva que servisquen de referència a les empreses a l'hora d'implantar o implementar les funcions d'Intel·ligència Econòmica i Competitiva en el sector agrari de la província d'Alacant.
Aquestes activitats s'integren clarament en l'aposta per part de la Diputació d'Alacant en l'impuls de la Intel·ligència Econòmica i competitiva com un element indispensable per al desenvolupament econòmic i creació d'ocupació dins de la província.