Uns 150 expropiats de Parc Sagunt II dels terrenys sobre els quals es construirà la gigafactoría de Volkswagen s'han concentrat hui a Puçol, recolzats per LA UNIÓ Llauradora i AVA-ASAJA, per a protestar per la “ignomínia en el tracte de les administracions cap als llauradors” i per a denunciar que “si no s'aconsegueix una solució urgent, les mobilitzacions continuaran de cara a la campanya electoral”.

Un dia abans de l'acte de col·locació de la primera pedra de Volkswagen presidit pel rei Felip VI, els expropiats pretenien cremar una falla reivindicativa però, al no autoritzar-los la‘cremà’, han pegat foc a una caixa amb cartells de manera simbòlica i han decidit donar el ninot a la Comissió de la Falla Picaio de Puçol que s'havia quedat sense acabar tot el monument per incompliment de l'artista.

Sota el lema “Sí a Volkswagen, però no a costa de la butxaca dels llauradors”, LA UNIÓ i AVA han sol·licitat a la Generalitat Valenciana i el Govern central que retiren les demandes interposades per la via Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i accepten pagar el preu just marcat pel jurat provincial d'expropiació als propietaris.

Pagar menys i més tard

Afectats assessorats per totes dues organitzacions professionals agràries estan rebent demandes per la via Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per part de Espais Econòmics Empresarials (EEE) –participada per la Generalitat Valenciana i el Govern central– perquè no accepta el preu just proposat pel jurat provincial d'expropiació, malgrat ser un òrgan oficial de la pròpia Administració que gaudeix dels principis de legalitat, veracitat i encert, i on estan representats experts qualificats en la matèria, com ara un magistrat, un advocat de l'Estat, un notari, un interventor d'Hisenda, un enginyer agrònom i fins i tot un tècnic de la Conselleria de Política Territorial.

Portar aquestes expropiacions als tribunals no sols suposa retardar els pagaments, almenys, tres anys que aquest tipus de judicis sol durar, sinó que pretén disminuir la quantia dels pagaments. A causa del canvi de la legislació (en 2007 va entrar en vigor l'anomenada Llei del Sòl que va limitar el preu just d'una parcel·la en funció de la productivitat o la localització), les indemnitzacions que es van pagar en les primeres expropiacions de Parc Sagunt II van ser, en línies generals, la meitat de les que es van abonar en les expropiacions de Parc Sagunt I (sobre 40 euros per metre quadrat). En l'actual fase d'ampliació, el Govern encara ha oferit menys diners als propietaris (entre 10 i 15 euros per metre quadrat, segons parcel·les), per la qual cosa la gran majoria va optar per acudir al jurat provincial i sol·licitar una valoració alternativa més ajustada al valor real dels terrenys. Aquest jurat va marcar lògicament xifres situades entre les dues propostes. No obstant això, l'Administració continua considerant la quantitat excessivament elevada i, en lloc de concloure la negociació, enfanga el conflicte per la via judicial.

Aquesta decisió està arribant a situacions tan surrealistes com una demanda interposada a un xicotet propietari per a tractar de no abonar-li 1.073 euros de diferència que hi ha entre la quantitat oferida i el preu just proposat pel jurat provincial d'expropiació, de manera que costarà més el procediment judicial que la quantia per la qual es litiga.

Segons publica la Plataforma de Contractació del Sector Públic, dependent del Ministeri d'Hisenda, EEE ha publicat una licitació amb un valor estimat de 700.000 euros per a contractar els serveis d'assessorament i defensa lletrada davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Així mateix, EEE ja ha adjudicat per altres 95.000 euros la contractació de procuradors per a aquesta mateixa guerra judicial, sent l'adjudicatari el despatx madrileny María de la Mar de Villa. A més del pressupost assignat, EEE podria malbaratar més diners públics si contracta perits independents i, en cas de perdre els plets i ser condemnat en costes, hauria de sufragar les despeses de la defensa dels expropiats i els interessos, al voltant del 10% del total litigat, derivats del retard dels pagaments durant els anys que dure el judici.

Les entitats convocants titllen de “kafkià i ridícul el teatre que està muntant l'Administració en recórrer contra la valoració del jurat d'expropiació, amb àmplia presència de l'Administració, i en oferir als expropiats que els defense l'advocacia de l'Estat si decideixen no personar-se, que naturalment pagarà amb diners de l'Estat per a enfrontar-se a la mateixa Administració”.

Aquesta actitud bel·ligerant cap als llauradors contrasta amb l'homenatge que l'Administració concedeix a Volkswagen. Així, abans que es confirme un preu just a pagar als propietaris, la Generalitat ja ha venut els terrenys a la multinacional per un preu de 48,9 euros el metre quadrat (63,66 milions d'euros per 1,3 milions de metres quadrats), una xifra que suposa la meitat del que van haver de pagar altres companyies per zones pròximes: “L'Administració està en el seu dret d'atraure inversió internacional, però no ha de fer-ho a costa que el paguen els propietaris del sòl, sobretot quan la gran majoria són llauradors que estan travessant una dura crisi de rendibilitat i aquest procés els arrabassa un espai fèrtil d'alt valor econòmic”.