ENTREVISTA AMB... Roger Llanes: “No has de permetre l’entrada de productes de fora que no tinguen els mateixos estàndards que tu estàs obligant als teus” #CV264

LA UNIO - 05 Oct, 2021

Roger Llanes és enginyer agrònom per la UPV i funcionari de la Generalitat. És secretari autonòmic d’Agricultura des del passat 11 de desembre quan va substituir a Francisco Rodríguez Mulero, designat com a president de la SEIASA. Fins a eixa data era director general d'Agricultura, on va entrar el 2015 amb el primer Govern del Botànic per la quota del PSPV. / JOSEP SANCHIS I JUAN ALBERTO CANO

Quins són els projectes més importants que es porten ara des de la Secretaria Autonòmica?

Tenim dos projectes que són bàsics. Un, el desenvolupament de la Llei d’Estructures Agràries per a ser un instrument eficaç que aconseguisca estructures productives més eficients i de major tamany i que permeten llauradors familiars, que s’ature l’abandonament de camps, que augmente la rendibilitat de les explotacions…Tenim dues línies importants de treball al respecte, una és amb les cooperatives i l’altra oberta a totes les organitzacions i productors, unides en ser iniciatives comunes de gestió. Anem massa retardats, el sector va més endarrerit en este cas del que va la Conselleria.  

I també tenim altre projecte relacionat amb els cultius. Hem de fer una reestructuració important per exemple en l’àmbit citrícola. Les taules de reflexió amb el sector ens han donat unes línies mestres i ara estem immersos en la redacció d’un pla estratègic a mig i llarg termini.

A curt termini també és molt important aconseguir un bon aprofitament dels fons europeus de recuperació, com també ho és l’aigua i l’adaptació dels nostres cultius al canvi climàtic, així com les plagues i els acords comercials o la innovació…és a dir tot allò que ens frena i tot el que ens fa progressar.    

Quins quedarien per rematar abans de concloure esta legislatura?

El I Pla d’Agricultura Ecològica ha permet un canvi de tendència que es reafirmarà en el II que anem a presentar, un dels punts de més esperança per al camp valencià.

Són les plagues el principal mal de cap a hores d’ara per a la Conselleria?

A curt termini sí, perquè ara afecten a dos cultius importants com el caqui els cítrics, però pense que hi ha massa alarma. La Conselleria dedica un pressupost d’uns 26 milions d’euros a la lluita contra les plagues, 1,5 milions a mantindre una sanitat vegetal acceptable, i això implica actuar contra altres plagues també com ara la mosca de l’olivera, el morrut roig, la vespeta de l’ametler, la ceratitis capitata… Ara mateixa hi ha una especial preocupació en eixos dos Cotonets i centra molt el nostre treball. I altra plaga que estem controlant és la de la Xylella que afecta al nord d’Alacant.

Els productors es queixen que la lluita contra el Cotonet va molt lenta, què pensa?

He de donar-los la raó. Tot ha coincidit amb la retirada del Metil Clorpirifos que s’utilitzava i s’haurien de pensar bé les autoritats europees eixa prohibició sense alternatives eficaços per als llauradors. En el cas del Cotonet dels cítrics ens va entrar el 2009, amb les matèries actives que ara no ens deixen, i tampoc es va erradicar. Per això en entrar al Govern el 2015 vam posar en marxa el programa de lluita biològica, anàrem a Sud-àfrica a buscar parasitoides i depredadors, un programa d’investigació per trobar una feromona que ens ajudara. Menys mal que tinguérem la previsió de trobar mitjans alternatius quan la retirada del Metil.

Ara també anem a fer uns tractaments excepcionals amb Metil Clorpirifos, però el gros de la lluita va estar focalitzada en un ventall d’actuacions relacionades amb la lluita biològica, anem a importar més depredadors de Sud-àfrica. Esperem controlar la plaga el més prompte possible tot i els seus problemes, sobretot a la Plana, i a l’augment dels costos.   

És optimista en que la lluita biològica siga suficient per a combatre les plagues?

La tendència mundial va cap a la reducció de matèries actives, tant en volum de litres com en productes emprats. I això ens fa anar cap a una protecció integrada, lluita biològica que també vol dir biotècnica. Jo sóc optimista i en el camp també ho són, el que passa és que són els períodes els que no són realistes. No podem pretendre canviar de mètode d’un dia per a altre, necessitem un temps d’acomodació. Durant eixe temps no podem deixar al productor sense cap salvaguarda ni tampoc permetre l’entrada de productes de fora sense les mateixes garanties mediambientals, fitosanitàries o sociolaborals que les nostres. La Generalitat va a fer un front comú per a defensar estos plantejaments.

Sembla com si la Conselleria estiguera molt a soles en esta batalla. Ajuda el Ministeri d’Agricultura com seria desitjable en els temes de plagues?

El Ministeri té molts altres fronts que atendre. Nosaltres traslladem a ells i a Brussel·les aquells assumptes que no podem fer o no tenim competències. I ahí sí que estan alineats i estan més centrats en la seua tasca de vehicle de transmissió de les polítiques europees. Són sensibles a les demandes del sector, però també a les restriccions de la Comissió Europea, i això fa que tinguem a vegades una clara disparitat entre el que sol·licitem i el que el Ministeri està disposat a donar. Ací és on la Conselleria ha de fer valdre el seus posicionaments i aconseguir una aproximació a les nostres tesis com per exemple en la utilització excepcional del Metil clorpirifos després d’haver vençuts moltes objeccions. Com també demanar els cítrics com a productes sensibles, la reciprocitat, el tractament de fred…,sí que estan acceptant els nostres posicionaments.

Com es podrien aprofitar els Fons europeus Next Generation en el sector?

Estem veient diversos projectes molt interessants. Vull destacar un com és de la millora de la bioplanta de Caudete de las Fuentes que estarà finançada íntegrament per fons europees. A banda per exemple col·laborarem també amb el MAPA i la Seiasa en la modernització de regadius.   

Eleccions al camp, tindrem convocatòria electoral abans que concloga la legislatura?

És un compromís del Govern del Botànic i ho estem treballant. Ens queda un punt important que hem de consensuar com és el del cens. Quan això arribe, finalitzarà la seua tramitació per a enviar-ho com avantprojecte a les Corts i ja podrem convocar.

Qui pensa que hauria de votar en eixes eleccions?  

Eixe és el punt més important que hem de definir encara i ara mateixa no vull pronunciar-me. Hem llançat un parell de propostes i les organitzacions agràries estan afinant els seus plantejaments. L’acord al que arriben serà el que acceptarem.

Es conforma la Conselleria d’Agricultura amb les noves normes del transvasament Tajo-Segura?

Les noves normes no comprometen res del volum anual ja transvasat fins ara. Tot i això en març es vam oposar a la seua tramitació, perquè no era el moment idoni quan anava a presentar-se l’esborrany del nou pla hidrològic. No ens conformem i estem preparant una al·legació en contra de la norma, més per la forma que el fons perquè el que es tracta de que hi haja una major seguretat dels enviaments que fins ara on hi havia molta disparitat en els enviaments mensuals. El que més va a canviar són els cabdals circulants que va haver pel riu.

El Xúquer-Vinalopó per fi sembla eixir de la paràlisi en la que estava clavat…

Hem de parlar de paràlisi en l’enviament d’aigua, perquè nosaltres no hem parat de treballar per desenvolupar la infraestructura del marge dret i estem a punt de concloure l’últim tram ja. Anem a fer connexions específiques amb comunitats de regants. Des de la bassa de la Cuesta fins el Fondó ara mateixa ja es podria transvasar aigua. De fet este estiu ja han vingut 4,2 Hm3. La voluntat del Ministeri és posar-ho d’una manera ja estable. Un dels altres punts que millorarà el funcionament del transvasament és la instal·lació d’energia fotovoltaica que permeta abaratir el cost i un millor aprofitament. En paral·lel hem començat també les obres del marge esquerra.  

La ramaderia és important per a les nostres zones d’interior, què es fa des de Conselleria per impulsar-la?

Treballem en aspectes importants, un el de la sanitat animal. La introducció d’una malaltia fa que tinga efectes directes en la cabana ramadera i també en el moviment del bestiar. Calia fer un esforç en mantindre un estatus sanitari adequat i ho hem aconseguit. Hem estat declarat indemnes a algunes malalties que ens ajudaran a continuar en l’exportació. Ens preocupa moltíssim el suport a la ramaderia extensiva que en algunes comarques pot desenvolupar-se encara més i hem llançat un programa de sosteniment. En quant a la intensiva (porcí, aviar, ous) estan anant bé, amb una càrrega tecnològica i injecció de capital gran; disposem una línia de competitivitat basada en la subvenció per incorporar tecnologia.

D’altra banda també estem ajudant als ramaders en la instal·lació o millora de les seues granges i finalment hem superat, en col·laboració molt estreta amb LA UNIÓ, les traves administratives que teníem envers la instal·lació o millora de les granges, que provocaven la fuga cap a altres províncies o comunitats veïnes.     

Tindrem acord de la pinyolà prompte que permeta la producció normal de mel del taronger?

Sí, la pinyolà no és el problema sinó el símptoma. Anem a millorar la convivència entre l’apicultura i la citricultura. El nou mapa citrícola en el qual estem treballant ens donarà molta informació i en paral·lel està en franca caiguda la producció d’híbrids, causants de la pol·linització, que estan sents substituïdes per altres varietats triploides. Dos efectes que permetran una millor ordenació dels dos sectors.

La innovació i investigació és clau per al futur del sector. A l’IVIA se li ha donat un impuls, què faltaria encara per fer?

Li hem donat a l’IVIA un impuls econòmic en incrementar la seua dotació, però també del personal. Estem fent una incorporació efectiva que acabara amb esta carestia que hi havia, així com també els canvis en la gestió que estan donant major dinamisme. Ara, hem d’aconseguir que mantinga el seu estatus investigador de referència lligat al sector. L’hem dotat de projecció, hem obert nombrosos projectes que estan començant a donar fruits com el del HLB o la Tamarixia. Com també hem recuperat la seua tasca de producció de material vegetal i plançons, impulsant noves varietats perquè cal rejovenir les actuals plantacions.   

El ministre Luis Planas va dir que seria una PAC més mediterrània, però tot fa indicar que no serà així. Què opina?

Jo crec que sí serà més mediterrània, però no sabem si tant com nosaltres volíem. La definició de llaurador actiu, amb totes les reserves, reflexa més la realitat mediterrània que abans. Estem treballant en dos punts importants, com són la convergència dels drets i paral·lelament la desaparició dels drets històrics. També estem discutint sobre quan s’han d’acabar els drets històrics perquè aconseguiríem l’entrada de superfície admissible que ara està fora del sistema. Precisament molta de la superfície que fins ara en Espanya no tenia drets eren cultius mediterranis permanents. Estem així mateix advocant per tindre més fons en ecoesquemes per a que es reflestisca millor la nostra realitat

 

Estan satisfets del pla estratègic nacional que prepara el MAPA?

Estem tots involucrats, en eixe pla estratègic el que estem intentant és que es reflectisca millor la realitat de la nostra agricultura mediterrània. Treballem amb els ecoesquemes, hem introduït  millores en l’arròs, es va a reconèixer un ecoesquema de cobertes vives, es reconeixeran els bancals escalonats. Lluitem també per un ecoesquema lligat a cultius permanents d’aridesa.

El que es va acordar al juliol només eren normes generals on estava prou clara la definició de llaurador actiu, la redistribució d’hectàrees, però faltaven una sèrie de coses imprescindibles per a nosaltres: una convergència de pagaments ràpida, la desaparició dels drets històrics a mig termini i uns ecoesquemes més acordes amb la nostra realitat.

Pensa que serà possible adaptar les polítiques europees De la granja a la taula en el nostre sector?

Sí, i fins i tot podria ser un avantatge competitiu. Comercialment i des del punt de vista del consumidor pot ser un impuls i beneficiar-nos perquè estem millor preparats que altres agricultures. El consumidor de la UE, que és on dirigim la major part de la nostra producció, cada vegada està més conscienciat de comprar productes més sans i amb major respecte al medi ambient. Però això té tres inconvenients fonamentals que s’han de superar. El primer és un suport incondicional de l’Administració en tots els conceptes, no es pot demanar tot a canvi de res i s’ha de fer també amb una adaptació de temps suficient. El segon és que ha d’haver una rendibilitat adequada: l’augment de costos haurà de ser assumit per l’Administració i el consumidors i les cadenes de distribució han d’estar disposats a pagar un preu just que remunere al productor per un producte que és millor. No pot ser la disminució de matèries actives, la substitució d’inputs com els fertilitzants per altres més ecològics, i que a la mateixa vegada estem donant entrada lliure a produccions de tercers països que empren el que nosaltres tenim prohibit o pràctiques industrials agressives que tampoc fem.

Però és poc factible que els productors puguen assumir eixe sobrecost…

Estàs diguent que tens una preocupació pel medi ambient i la salut i vols aliments més sans i més respectuosos, però primer has de remunerar-ho bé i no has de permetre l’entrada de productes de fora que no tinguen els mateixos estàndards que tu estàs obligant als teus. Del contrari hi hauria un desplaçament del mercat cap a produccions pitjors, amb tot el que comporta de pèrdua de sobirania alimentària i desproveïment. No parlem de proteccionisme, sinó almenys d’igualtat de condicions.

Hem d’aconseguir que al consumidor europeu li preocupe molt d’on venen els aliments que menja i de quina manera estan fets. Recalcar sobretot la qualitat i la diferenciació dels nostres productes.  

Quins són els projectes més importants que es porten ara des de la Secretaria Autonòmica?

Tenim dos projectes que són bàsics. Un, el desenvolupament de la Llei d’Estructures Agràries per a ser un instrument eficaç que aconseguisca estructures productives més eficients i de major tamany i que permeten llauradors familiars, que s’ature l’abandonament de camps, que augmente la rendibilitat de les explotacions…Tenim dues línies importants de treball al respecte, una és amb les cooperatives i l’altra oberta a totes les organitzacions i productors, unides en ser iniciatives comunes de gestió. Anem massa retardats, el sector va més endarrerit en este cas del que va la Conselleria.  

I també tenim altre projecte relacionat amb els cultius. Hem de fer una reestructuració important per exemple en l’àmbit citrícola. Les taules de reflexió amb el sector ens han donat unes línies mestres i ara estem immersos en la redacció d’un pla estratègic a mig i llarg termini.

A curt termini també és molt important aconseguir un bon aprofitament dels fons europeus de recuperació, com també ho és l’aigua i l’adaptació dels nostres cultius al canvi climàtic, així com les plagues i els acords comercials o la innovació…és a dir tot allò que ens frena i tot el que ens fa progressar.    

Quins quedarien per rematar abans de concloure esta legislatura?

El I Pla d’Agricultura Ecològica ha permet un canvi de tendència que es reafirmarà en el II que anem a presentar, un dels punts de més esperança per al camp valencià.

Són les plagues el principal mal de cap a hores d’ara per a la Conselleria?

A curt termini sí, perquè ara afecten a dos cultius importants com el caqui els cítrics, però pense que hi ha massa alarma. La Conselleria dedica un pressupost d’uns 26 milions d’euros a la lluita contra les plagues, 1,5 milions a mantindre una sanitat vegetal acceptable, i això implica actuar contra altres plagues també com ara la mosca de l’olivera, el morrut roig, la vespeta de l’ametler, la ceratitis capitata… Ara mateixa hi ha una especial preocupació en eixos dos Cotonets i centra molt el nostre treball. I altra plaga que estem controlant és la de la Xylella que afecta al nord d’Alacant.

Els productors es queixen que la lluita contra el Cotonet va molt lenta, què pensa?

He de donar-los la raó. Tot ha coincidit amb la retirada del Metil Clorpirifos que s’utilitzava i s’haurien de pensar bé les autoritats europees eixa prohibició sense alternatives eficaços per als llauradors. En el cas del Cotonet dels cítrics ens va entrar el 2009, amb les matèries actives que ara no ens deixen, i tampoc es va erradicar. Per això en entrar al Govern el 2015 vam posar en marxa el programa de lluita biològica, anàrem a Sud-àfrica a buscar parasitoides i depredadors, un programa d’investigació per trobar una feromona que ens ajudara. Menys mal que tinguérem la previsió de trobar mitjans alternatius quan la retirada del Metil.

Ara també anem a fer uns tractaments excepcionals amb Metil Clorpirifos, però el gros de la lluita va estar focalitzada en un ventall d’actuacions relacionades amb la lluita biològica, anem a importar més depredadors de Sud-àfrica. Esperem controlar la plaga el més prompte possible tot i els seus problemes, sobretot a la Plana, i a l’augment dels costos.   

És optimista en que la lluita biològica siga suficient per a combatre les plagues?

La tendència mundial va cap a la reducció de matèries actives, tant en volum de litres com en productes emprats. I això ens fa anar cap a una protecció integrada, lluita biològica que també vol dir biotècnica. Jo sóc optimista i en el camp també ho són, el que passa és que són els períodes els que no són realistes. No podem pretendre canviar de mètode d’un dia per a altre, necessitem un temps d’acomodació. Durant eixe temps no podem deixar al productor sense cap salvaguarda ni tampoc permetre l’entrada de productes de fora sense les mateixes garanties mediambientals, fitosanitàries o sociolaborals que les nostres. La Generalitat va a fer un front comú per a defensar estos plantejaments.

Sembla com si la Conselleria estiguera molt a soles en esta batalla. Ajuda el Ministeri d’Agricultura com seria desitjable en els temes de plagues?

El Ministeri té molts altres fronts que atendre. Nosaltres traslladem a ells i a Brussel·les aquells assumptes que no podem fer o no tenim competències. I ahí sí que estan alineats i estan més centrats en la seua tasca de vehicle de transmissió de les polítiques europees. Són sensibles a les demandes del sector, però també a les restriccions de la Comissió Europea, i això fa que tinguem a vegades una clara disparitat entre el que sol·licitem i el que el Ministeri està disposat a donar. Ací és on la Conselleria ha de fer valdre el seus posicionaments i aconseguir una aproximació a les nostres tesis com per exemple en la utilització excepcional del Metil clorpirifos després d’haver vençuts moltes objeccions. Com també demanar els cítrics com a productes sensibles, la reciprocitat, el tractament de fred…,sí que estan acceptant els nostres posicionaments.

Com es podrien aprofitar els Fons europeus Next Generation en el sector?

Estem veient diversos projectes molt interessants. Vull destacar un com és de la millora de la bioplanta de Caudete de las Fuentes que estarà finançada íntegrament per fons europees. A banda per exemple col·laborarem també amb el MAPA i la Seiasa en la modernització de regadius.   

Eleccions al camp, tindrem convocatòria electoral abans que concloga la legislatura?

És un compromís del Govern del Botànic i ho estem treballant. Ens queda un punt important que hem de consensuar com és el del cens. Quan això arribe, finalitzarà la seua tramitació per a enviar-ho com avantprojecte a les Corts i ja podrem convocar.

Qui pensa que hauria de votar en eixes eleccions?  

Eixe és el punt més important que hem de definir encara i ara mateixa no vull pronunciar-me. Hem llançat un parell de propostes i les organitzacions agràries estan afinant els seus plantejaments. L’acord al que arriben serà el que acceptarem.

Es conforma la Conselleria d’Agricultura amb les noves normes del transvasament Tajo-Segura?

Les noves normes no comprometen res del volum anual ja transvasat fins ara. Tot i això en març es vam oposar a la seua tramitació, perquè no era el moment idoni quan anava a presentar-se l’esborrany del nou pla hidrològic. No ens conformem i estem preparant una al·legació en contra de la norma, més per la forma que el fons perquè el que es tracta de que hi haja una major seguretat dels enviaments que fins ara on hi havia molta disparitat en els enviaments mensuals. El que més va a canviar són els cabdals circulants que va haver pel riu.

El Xúquer-Vinalopó per fi sembla eixir de la paràlisi en la que estava clavat…

Hem de parlar de paràlisi en l’enviament d’aigua, perquè nosaltres no hem parat de treballar per desenvolupar la infraestructura del marge dret i estem a punt de concloure l’últim tram ja. Anem a fer connexions específiques amb comunitats de regants. Des de la bassa de la Cuesta fins el Fondó ara mateixa ja es podria transvasar aigua. De fet este estiu ja han vingut 4,2 Hm3. La voluntat del Ministeri és posar-ho d’una manera ja estable. Un dels altres punts que millorarà el funcionament del transvasament és la instal·lació d’energia fotovoltaica que permeta abaratir el cost i un millor aprofitament. En paral·lel hem començat també les obres del marge esquerra.  

La ramaderia és important per a les nostres zones d’interior, què es fa des de Conselleria per impulsar-la?

Treballem en aspectes importants, un el de la sanitat animal. La introducció d’una malaltia fa que tinga efectes directes en la cabana ramadera i també en el moviment del bestiar. Calia fer un esforç en mantindre un estatus sanitari adequat i ho hem aconseguit. Hem estat declarat indemnes a algunes malalties que ens ajudaran a continuar en l’exportació. Ens preocupa moltíssim el suport a la ramaderia extensiva que en algunes comarques pot desenvolupar-se encara més i hem llançat un programa de sosteniment. En quant a la intensiva (porcí, aviar, ous) estan anant bé, amb una càrrega tecnològica i injecció de capital gran; disposem una línia de competitivitat basada en la subvenció per incorporar tecnologia.

D’altra banda també estem ajudant als ramaders en la instal·lació o millora de les seues granges i finalment hem superat, en col·laboració molt estreta amb LA UNIÓ, les traves administratives que teníem envers la instal·lació o millora de les granges, que provocaven la fuga cap a altres províncies o comunitats veïnes.     

Tindrem acord de la pinyolà prompte que permeta la producció normal de mel del taronger?

Sí, la pinyolà no és el problema sinó el símptoma. Anem a millorar la convivència entre l’apicultura i la citricultura. El nou mapa citrícola en el qual estem treballant ens donarà molta informació i en paral·lel està en franca caiguda la producció d’híbrids, causants de la pol·linització, que estan sents substituïdes per altres varietats triploides. Dos efectes que permetran una millor ordenació dels dos sectors.

La innovació i investigació és clau per al futur del sector. A l’IVIA se li ha donat un impuls, què faltaria encara per fer?

Li hem donat a l’IVIA un impuls econòmic en incrementar la seua dotació, però també del personal. Estem fent una incorporació efectiva que acabara amb esta carestia que hi havia, així com també els canvis en la gestió que estan donant major dinamisme. Ara, hem d’aconseguir que mantinga el seu estatus investigador de referència lligat al sector. L’hem dotat de projecció, hem obert nombrosos projectes que estan començant a donar fruits com el del HLB o la Tamarixia. Com també hem recuperat la seua tasca de producció de material vegetal i plançons, impulsant noves varietats perquè cal rejovenir les actuals plantacions.   

El ministre Luis Planas va dir que seria una PAC més mediterrània, però tot fa indicar que no serà així. Què opina?

Jo crec que sí serà més mediterrània, però no sabem si tant com nosaltres volíem. La definició de llaurador actiu, amb totes les reserves, reflexa més la realitat mediterrània que abans. Estem treballant en dos punts importants, com són la convergència dels drets i paral·lelament la desaparició dels drets històrics. També estem discutint sobre quan s’han d’acabar els drets històrics perquè aconseguiríem l’entrada de superfície admissible que ara està fora del sistema. Precisament molta de la superfície que fins ara en Espanya no tenia drets eren cultius mediterranis permanents. Estem així mateix advocant per tindre més fons en ecoesquemes per a que es reflestisca millor la nostra realitat

 

Estan satisfets del pla estratègic nacional que prepara el MAPA?

Estem tots involucrats, en eixe pla estratègic el que estem intentant és que es reflectisca millor la realitat de la nostra agricultura mediterrània. Treballem amb els ecoesquemes, hem introduït  millores en l’arròs, es va a reconèixer un ecoesquema de cobertes vives, es reconeixeran els bancals escalonats. Lluitem també per un ecoesquema lligat a cultius permanents d’aridesa.

El que es va acordar al juliol només eren normes generals on estava prou clara la definició de llaurador actiu, la redistribució d’hectàrees, però faltaven una sèrie de coses imprescindibles per a nosaltres: una convergència de pagaments ràpida, la desaparició dels drets històrics a mig termini i uns ecoesquemes més acordes amb la nostra realitat.

Pensa que serà possible adaptar les polítiques europees De la granja a la taula en el nostre sector?

Sí, i fins i tot podria ser un avantatge competitiu. Comercialment i des del punt de vista del consumidor pot ser un impuls i beneficiar-nos perquè estem millor preparats que altres agricultures. El consumidor de la UE, que és on dirigim la major part de la nostra producció, cada vegada està més conscienciat de comprar productes més sans i amb major respecte al medi ambient. Però això té tres inconvenients fonamentals que s’han de superar. El primer és un suport incondicional de l’Administració en tots els conceptes, no es pot demanar tot a canvi de res i s’ha de fer també amb una adaptació de temps suficient. El segon és que ha d’haver una rendibilitat adequada: l’augment de costos haurà de ser assumit per l’Administració i el consumidors i les cadenes de distribució han d’estar disposats a pagar un preu just que remunere al productor per un producte que és millor. No pot ser la disminució de matèries actives, la substitució d’inputs com els fertilitzants per altres més ecològics, i que a la mateixa vegada estem donant entrada lliure a produccions de tercers països que empren el que nosaltres tenim prohibit o pràctiques industrials agressives que tampoc fem.

Però és poc factible que els productors puguen assumir eixe sobrecost…

Estàs diguent que tens una preocupació pel medi ambient i la salut i vols aliments més sans i més respectuosos, però primer has de remunerar-ho bé i no has de permetre l’entrada de productes de fora que no tinguen els mateixos estàndards que tu estàs obligant als teus. Del contrari hi hauria un desplaçament del mercat cap a produccions pitjors, amb tot el que comporta de pèrdua de sobirania alimentària i desproveïment. No parlem de proteccionisme, sinó almenys d’igualtat de condicions.

Hem d’aconseguir que al consumidor europeu li preocupe molt d’on venen els aliments que menja i de quina manera estan fets. Recalcar sobretot la qualitat i la diferenciació dels nostres productes.