El Consell de Ministres ha consumat hui l'anunciat pel Govern de Castella-la Manxa fa uns dies i ha aprovat un Reial decret que modifica les regles del transvasament Tajo-Segura, amb nous llindars per a transferir aigua que redueix en situació normal de 38 a 27 els hectòmetres cúbics d'aigua que podrien anar a parar a terres alacantines i altres zones del Mediterrani.

“Es tracta d'una autèntica persecució per part del Govern cap a les demandes hídriques de la Comunitat Valenciana i de la província d'Alacant i una desaparició pas a pas del transvasament d'aigua del Tajo al Segura”, assenyala José Jesús Sanmartín, responsable de l'aigua de LA UNIÓ de Llauradors a Alacant. Per això Sanmartín demana tant a “el president de la Generalitat, Ximo Puig com a la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, que es planten de veritat davant Madrid, que deixen de parlar de transvasament irrenunciable i que actuen fins a les màximes conseqüències per a defensar una aigua que, a més d'un dret, és una necessitat”.

LA UNIÓ denúncia la politització de nou dels assumptes de l'aigua que no beneficien en absolut als llauradors i la necessitat de reclamar aigua suficient i de qualitat per a la Comunitat Valenciana perquè la nostra contribució al conjunt d'Espanya és netament superior al que rebem en aigua. “Per exemple, la província d'Alacant aporta una part substancial de les millors hortalisses, verdures, fruites, entre altres productes, que consumeix tota Espanya i la resta d'Europa; per això l'aigua ha de ser tractada i gestionada com el que és, un bé públic i no susceptible de mercadejos polítics”, indica LA UNIÓ.

El Govern, amb l'aprovació del Consell de Ministres, continua fent passos en contra de la Comunitat Valenciana i dels seus regants. Hui ha reduït els llindars de transferència d'aigua del Tajo al Segura i un altre dia arribarà la pujada dels cabals ecològics, l'altre dia es descobreix que el conveni de l'Embassament d'Alarcón desapareix del Pla Hidrològic del Xúquer. “Quin serà el pròxim afront que consenta el president Sánchez a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, cap als interessos hídrics de la nostra terra”, es pregunta LA UNIÓ.

Tampoc el president de la Diputació d'Alacant i president del PP de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, contribueix a pacificar els interessos de l'aigua i possibilitar la unió de tots els interessats. Demà ha convocat una roda de premsa a Alacant per a informar de les accions immediates que emprendrà la institució provincial en la qual comptarà amb una organització agrària, però deixa fora a LA UNIÓ malgrat participar també en la Comissió de l'Aigua de la Diputació alacantina.

L'organització considera que en un assumpte de tanta importància -perquè està en joc el futur de 30.000 famílies que d'una manera o una altra viuen de l'aigua del transvasament per a regar els seus camps a les comarques d'Alacant- s'hauria de tindre en compte el criteri de totes les parts implicades, tant institucions com usuaris, i caldria arribar a un solució de consens i d'equilibri entre la garantia per al manteniment del nivell dels embassaments de capçalera del Tajo com dels interessos dels regants de la conca del Segura.

Tots aquests canvis governamentals en relació amb l'aigua creen una incertesa molt gran entre els productors, “perquè no sabem al final el que plantar, no animen per a res a la gent jove que es vol incorporar al sector i posen en molt seriós perill bona part de l'horta que subministra a Europa; pel que el Govern es posa de costat de les importacions de productes d'altres països en lloc de les nostres de proximitat”, indica José Jesús Sanmartín.