LA UNIÓ de Llauradors critica que l'organització Asaja Alacant haja decidit trencar de manera unilateral la unitat d'acció del camp alacantí que existia fins hui, després de vetar “la nostra participació en les protestes que es duran a terme per a denunciar les retallades del transvasament Tajo-Segura, com és la del pròxim dimarts 17 de maig”.

Aquesta actitud de desunió de l'organització provincial no és, per tant, segons el parer de LA UNIÓ, la millor manera de defensar els interessos dels regants alacantins i suposa per contra sembrar la divisió en un clar afany de protagonisme. “En lloc de buscar enemics ací, haurien de fer-ho en la seua pròpia casa perquè la seua entitat estatal Asaja es va abstindre en el Consell Nacional de l'Aigua quan es va votar per la retallada del transvasament Tajo-Segura, per la qual cosa cal dubtar de la seua posició sobre aquest tema”, assenyala el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.

El passat 11 d'abril, LA UNIÓ va remetre un escrit a Asaja Alacant (al seu president i el seu secretari tècnic) dient que “compartim l'oportunitat i reivindicacions d'aquesta convocatòria del 10 de maig (ara el 17 de maig) en la línia de la qual inicialment teníem prevista conjuntament el passat 10 de març i que desconvoquem per la situació provocada per la guerra d'Ucraïna i que, precisament, ara també influeix en la rendibilitat de les explotacions agràries”. En aquest sentit, prossegueix LA UNIÓ “pensem que és convenient reprendre el mateix esperit d'unió del sector que va portar als llauradors i ramaders, amb el suport de les cooperatives i entitats de reg, a l'èxit de la manifestació del passat 25 de febrer a València. Per tant, des de LA UNIÓ i per a evitar fragmentar a llauradors i regants estaríem per la labor de col·laborar en l'organització i participació en aquest acte reivindicatiu com a organització convocant”. Posteriorment es va remetre la mateixa carta uns dies més tard al president de la Comunitat General de Regants Riegos de Levante, Javier Berenguer i al president de la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, L'Alacantí i Consorci d'Aigües de la Marina Baixa, Ángel Urbina.

Ningú ha respost als escrits de LA UNIÓ fins hui. L'organització agrària informa que, malgrat aquest veto injustificable, els seus associats acudiran a la protesta, encara que siga a títol personal, perquè “reafirmem el nostre compromís indestructible a favor del transvasament Tajo-Segura, com a font de subministrament d'aigua de qualitat per a una de les zones més riques agrícolament de tota Europa, com són les comarques del sud d'Alacant. Així, insistim a “rebutjar qualsevol acord que supose una reducció en els cabals d'aigua transvasada des de la Conca Hidrogràfica del Tajo a la Conca Hidrogràfica del Segura, en compliment del seu defensa dels interessos dels llauradors i dels ciutadans en general, a disposar de recursos alimentaris de qualitat, que només poden aconseguir-se mitjançant un subministrament adequat d'aigua per al reg agrícola.

LA UNIÓ recomana a les autoritats competents que plantegen una solució integral en els recursos hídrics, integrant propostes vertebradores i constructives per a tots, en evitació de conflictes entre territoris. Segons el parer de LA UNIÓ, Espanya ha d'aconseguir una sobirania alimentària -i, per tant, agrícola- que siga suficient per als seus habitants, com s'ha demostrat amb la crisi generada per la pandèmia del coronavirus i també amb la guerra d'Ucraïna. Només des d'eixa visió de cohesió interterritorial es poden aconseguir solucions duradores i positives per al conjunt de l'Estat.

La coordinació entre les diferents Confederacions Hidrològiques, l'habilitació de plans hidrològics nacionals i fins i tot europeus, entre altres mesures, són passos indispensables per a resoldre els conflictes. Les propostes destructives i cainites només condueixen a incrementar eixos mateixos problemes i a crear altres nous. Per això des de LA UNIÓ es reclama una visió d'Estat a tots els nostres governants, “perquè cal socialitzar les solucions, no els problemes”. La realitat actual ens indica que altres alternatives viables al transvasament amb un preu assumible perquè els llauradors puguen mantindre les seues explotacions no existeixen i per tant no és moment d'assumir ara retallades d'aigua, just quan els costos de producció estan desorbitats.