LA UNIÓ denuncia que la proposta de la futura PAC del Consell de la UE comportarà una reducció d'ajudes a la renda i un encariment dels costos per a les persones llauradores i ramaderes valencianes

LA UNIO - 22 Oct, 2020

L'organització li recorda al ministre Luis Planas el seu compromís per una PAC més per als professionals, més mediterrània i de major suport al sector de fruites i hortalisses, al qual caldria afegir a tota la ramaderia

LA UNIÓ de Llauradors considera que les propostes reglamentàries adoptades aquesta setmana pels ministres d'Agricultura de la Unió Europea (UE), en el si del Consell de la UE, sobre la futura Política Agrària Comuna (PAC), suposaran retallades a les rendes de les persones llauradores i ramaderes de la Comunitat Valenciana.

LA UNIÓ recorda que aquest acord no és definitiu i haurà d'anar a negociació amb la posició demà del Parlament Europeu i amb la Comissió Europea. No obstant això, l'orientació del Consell Europeu, sobre la base dels documents de compromís de la Presidència alemanya, permetria als governs nacionals un ampli marge de maniobra per a decidir sobre la seua PAC.

Eixe ampli marge de discrecionalitat als Estats membres per a atorgar i distribuir les ajudes de la PAC pot ser clau. En aquest sentit, LA UNIÓ li recorda al ministre d'Agricultura, Luis Planas, el seu compromís perquè les ajudes es dirigisquen cada vegada més als professionals i que es fixe una proporció significativa de vinculació dels ingressos a l'agricultura d'almenys el 25%. També el seu compromís cap a una PAC més mediterrània, amb major suport a les fruites i hortalisses (principal sector en la Comunitat Valenciana), al qual caldria afegir un major suport a tota la ramaderia com a part fonamental de les nostres zones d'interior i en clar risc de despoblació.

Mancant conéixer el que farà definitivament el Govern d'Espanya, d'inici aquesta nova PAC comportarà segur, la reducció de les ajudes directes, alhora que la nova condicionalitat reforçada (bones condicions agràries mediambientals i requisits legals de gestió), obligarà a destinar una part significativa (entre el 20% i el 23%) de les ajudes directes anuals als nous ecoesquemes (règims a favor del clima i el medi ambient que només compensen totalment o parcialment els costos addicionals o les pèrdues d'ingressos que comporten).

Per a l'organització, la reducció de les ajudes directes i l'increment dels costos de producció no compensats totalment (condicionalitat reforçada i ecoesquemes), únicament afegiran més competència deslleial al mercat en benefici de les importacions de països tercers, ja que pretenen condicionar amb més obligacions en matèria de medi ambient al 40% del conjunt total de fons de la UE que s'hauran de dirigir a aquesta mena d'accions. En aquest sentit, dificultaran que les persones llauradores i ramaderes valencianes facen front als reptes de la seguretat alimentària, l'ús sostenible dels recursos i el creixement, sense que existisca reciprocitat amb les importacions de països tercers.

L'organització considera insuficients així mateix les mesures per a les crisis en els mercats que proposen els ministres d'Agricultura de la UE, ja que suposa un clar atemptat a la lliure competència en el mercat únic el fet que l'eina d'estabilització d'ingressos general o sectorial es mantinga en el desenvolupament rural, amb aportació econòmica de la Generalitat i de l'Estat, quan una eina d'aquestes característiques hauria de ser finançada íntegrament per la UE. “Tal com estan els mercats, seria fonamental comptar amb eines eficaces per a diagnosticar i reaccionar a les crisis”, apunta LA UNIÓ, “però ací tampoc tenim grans correccions sobre el mal que s'ha respost fins ara des de la PAC a les dificultats dels sectors”.

La proposta tampoc afronta l'actualització de la normativa sobre competència per a dotar a les administracions de mesures més eficaces per a evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives que s'imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i d'una banda de l'agroindústria. En aquest sentit, s'obvia que l'alimentació, amb una demanda inelàstica, necessita d'una definició de posició de domini delimitada i més baixa que la de productes amb demanda elàstica, i definir la venda a pèrdues a la cadena alimentària, que ha d'incorporar en el preu de compra del producte els costos fixos i variables de la comercialització dels aliments.

Com a element positiu, si es confirma, LA UNIÓ assenyala la pròrroga fins a 2040 del mecanisme d'autoritzacions de plantacions de vinya, l'expiració de la qual estava prevista per a 2030, “encara que ens agradava més el sistema de drets quan estava en mans del viticultor que aquest, no podem abocar-nos a una liberalització total de la vinya”.