LA UNIÓ i AVA-ASAJA acusen el Govern central i la Generalitat de “maltractar” als llauradors dels terrenys expropìats de Parc Sagunt II
El sector recrimina a l'Administració que, per compromisos amb Volkswagen, porte les expropiacions als tribunals “per a pagar almoines i dins de tres anys”
LA UNIÓ Llauradora i Ramadera i la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA) acusen els governs valencià i estatal de “maltractar i negar un preu raonable” als propietaris dels terrenys expropiats en Parc Sagunt II on es projecten la gigafactoría de Volkswagen i les indústries auxiliars.
“És indignant que la nostra Administració, pels compromisos polítics adquirits amb aquesta multinacional que inclouen una pluja d'ajudes milionàries, vulga que ho paguen els llauradors de les seues butxaques i estafar-los fins a l'últim cèntim, sobretot quan estan travessant una dura crisi de rendibilitat i aquest procés els arrabassa un espai fèrtil d'alt valor econòmic”, denuncien el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, i el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris.
Els afectats assessorats per totes dues organitzacions professionals agràries estan començant a rebre demandes per la via Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia per part de Espais Econòmics Empresarials, participada per la Generalitat Valenciana i el Govern central, perquè no accepta el preu just proposat pel jurat provincial d'expropiació, malgrat ser un òrgan oficial de la pròpia Administració que gaudeix dels principis d'imparcialitat, veracitat i encert, i on estan representats experts qualificats en la matèria, com ara un magistrat, un advocat de l'Estat, un notari, un interventor d'Hisenda, un enginyer agrònom i fins i tot un tècnic de la Conselleria de Política Territorial.
Aguado i Peris critiquen durament que “els nostres polítics menystinguen a tècnics i llauradors i, per contra, preferisquen portar aquestes expropiacions als tribunals amb l'afany d'abonar almoines i retardar els pagaments, almenys, dins de tres anys que poden dilatar-se en el temps aquest tipus de judicis”.
A causa del canvi de la legislació (en 2007 va entrar en vigor l'anomenada Llei del Sòl que va limitar el preu just d'una parcel·la en funció de la productivitat o la localització), les indemnitzacions que es van pagar en les primeres expropiacions de Parc Sagunt II van ser, en línies generals, la meitat de les quals es van abonar en les expropiacions de Parc Sagunt I (sobre 40 euros per metre quadrat). Ara, en l'actual fase d'ampliació, el Govern encara ha oferit menys diners als propietaris (entre 10 i 15 euros per metre quadrat, segons parcel·les), per la qual cosa la gran majoria va optar per acudir al jurat provincial i sol·licitar una valoració alternativa més ajustada al valor real dels terrenys. Aquest jurat va marcar lògicament xifres situades entre les dues propostes. No obstant això, l'Administració continua considerant la quantitat excessivament elevada i, en lloc de concloure la negociació, enfanga el conflicte per la via judicial, per al que, a més, destinarà 145.000 euros de diners públics a contractar procuradors.
“Fer negoci amb els llauradors”
Aquesta actitud bel·ligerant cap als llauradors contrasta amb l'homenatge que l'Administració concedeix a Volkswagen. Així, abans que es confirme un preu just a pagar als propietaris, la Generalitat ja ha venut els terrenys a la multinacional per un preu de 48,9 euros el metre quadrat (63,66 milions d'euros per 1,3 milions de metres quadrats), una xifra que suposa la meitat del que van haver de pagar altres companyies per zones pròximes. Segons Peris i Aguado, “no és ètic que l'Administració pretenga regalar el patrimoni dels llauradors a uns altres. Sembla que els nostres governants volen fer negoci amb els llauradors i guanyar-se unes generoses portes giratòries en grans empreses quan acaben la seua etapa política”.
LA UNIÓ i AVA-ASAJA adverteixen que o l'Administració rectifica, tira arrere les demandes i accepta pagar ja el preu just marcat pel jurat als propietaris, o el sector eixirà al carrer i emprendrà mobilitzacions davant les autoritats i empreses que siguen necessàries.