LA UNIÓ i AVA exigiran demà a la Conselleria una bateria de propostes pel Cotonet de Sud-àfrica com a indemnitzacions per danys superiors al 20%
Denuncien el fracàs de l'actual estratègia de prevenció i control del Cotonet de Sud-àfrica perquè la seua expansió està fora de control
LA UNIÓ de Llauradors i l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) exigiran demà a la conselleria d'Agricultura, durant una reunió convocada amb el sector per a analitzar, entre altres temes, la problemàtica del Cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae) que deforma els cítrics, una bateria de propostes urgents entre les quals destaca el pagament d'indemnitzacions destinades a aquells llauradors les finques dels quals tinguen almenys un 20% de fruits danyats a causa d'aquesta plaga forana.
Les dues principals organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana denuncien “el fracàs de l'actual estratègia de prevenció i control del Cotonet de Sud-àfrica perquè la seua expansió està fora de control i deixarà en la ruïna a milers de citricultors d'àmplies àrees productores”, així com “el desconeixement a hores d'ara de les noves accions que la Generalitat hauria de tindre previstes per a l'any que ve perquè és evident que el que ha fet fins ara no funciona i necessitem una estratègia eficaç com més prompte millor”.
La prioritat més immediata per a AVA-ASAJA i LA UNIÓ és que el govern valencià establisca una ajuda directa a les explotacions afectades en més d'un 20% de la seua producció potencial. Així mateix, demanen ajudes per a complir amb les mesures de bioseguretat i higiene que s'estableixen en el Pla d'Acció contra el Delottococcus aberiae del Ministeri d'Agricultura.
Les seues propostes abasten tant mètodes de lluita biològica com ús de matèries actives fitosanitàries. En referència al parany massiu, totes dues entitats insten a iniciar la seua fabricació a partir de setembre i no esperar-se al pròxim mes de febrer; per a això abans la Conselleria ha d'arrancar del Ministeri el compromís per a autoritzar de nou excepcionalment aquests paranys; ampliar la proporció de 1x1 a 2x1 en el sistema d'ajuda, de tal manera que hi haja dos paranys subvencionats per cadascuna que el llaurador compre; començar la fase de reserves com a més tard al gener per a garantir les provisions; i negociar amb l'empresa distribuïdora perquè no incremente la seua part del preu dels paranys.
Quant a les propostes sobre els parasitoides i depredadors d'aquesta plaga, ressalten finançar la instal·lació d'una planta de cria de microorganismes per a la lluita biològica; una major inversió en la creació d'una xarxa d'insectaris públics; ajudes perquè, a més dels comerços privats i cooperatives, els xicotets llauradors tinguen els seus insectaris privats; fomentar la cria de Anagyrus aberiae i Cryptolaemus montrouzieri i iniciar soltes massives al febrer; accelerar gestions per a importar el parasitoide Allotropa delottococci per a la seua ràpida cria i solta massiva; i signar un conveni entre la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) a fi d'incentivar la solta de Cryptolaemus montrouzieri a càrrec dels ajuntaments més afectats.
Les propostes de LA UNIÓ i AVA-ASAJA sobre els insecticides són: fer tractaments col·lectius a través de Tragsa amb Metil-clorpirifos, després d'una autorització excepcional, en zones determinades (infestació recent) per a evitar la seua expansió, sent la producció no recollida i compensada al llaurador a preu de mercat; determinar matèries actives eficaces i, si no estan autoritzades per a cítrics, facilitar els tràmits per a ampliar el seu ús o sol·licitar una autorització excepcional; conéixer els efectes secundaris de les matèries autoritzades a fi de respectar la fauna auxiliar; conéixer el cicle biològic de la planta i determinar el moment exacte dels tractaments.
Cal destacar una proposta específica per al control de les formigues, en tractar-se d'un vector molt important d'aquesta plaga, i autoritzar en el seu cas matèries actives. Finalment, AVA i LA UNIÓ suggereixen establir un pla de formació a l'efecte de transferir la informació disponible als productors; un pla dirigit a evitar la dispersió de la plaga per maquinària agrícola, calaixos de recol·lecció, roba o utensilis dels treballadors; i un sistema de detecció precoç per a realitzar les estratègies de control amb antelació.