LA UNIÓ manifiesta el seu fastig per la guerra política de l'aigua i demana que s'asseguren els recursos necessaris per a salvar l'agricultura alacantina amb preus raonables i qualitat acceptable per als regants

LA UNIO - 26 Jul, 2018
  • 2607
  • 0

Demana també avançar en els nostres propis recursos hídrics perquè dependre sempre de condicionants aliens és perillós

LA UNIÓ de Llauradors desitja traslladar a l'opinió pública el seu profund malestar i fastig de la guerra política que duen a terme partits i territoris durant els últims anys i reclama que siguen els tècnics o experts en la matèria els que resolguen d'una vegada per sempre la falta d'aigua per a l'agricultura del nostre territori, sobretot en les comarques d'Alacant.

El Govern de l'Estat ha de ser intermediador de les polítiques del regadiu i de l'aigua entre les diferents comunitats autònomes i no fer deixadesa de les seues funcions ni traslladar enfrontaments polítics als regants. Precisament ara que tant en la Moncloa com a la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa governa el mateix partit, hauria de ser més fàcil entendre's i establir un posicionament comú que beneficie a tots i, sobretot, cridar a l'ordre a aquells dirigents de comunitats autònomes que qüestionen la legalitat per motius partidistes, com és el cas.

LA UNIÓ indica que els llauradors alacantins l'única cosa que desitgen és l'aigua necessària per a regar els seus camps i evitar que es muiguen els cultius i per a això “s'han de proporcionar els recursos hídrics suficients per a poder regar a un preu raonable i a una qualitat acceptable”.

Aquesta Organització Professional Agrària demanda solucions urgents, viables i sostenibles perquè tots els regants, amb independència del territori d'on són, tinguen el mateix accés a l'aigua. No hem d'oblidar que sense aigua no hi ha agricultura i sense aigua no hi ha treball en bona part de les poblacions alacantines.

En relació al transvasament Tajo-Segura, LA UNIÓ indica que es tracta d'una norma aprovada i molt clara sobre la qual no s'admet discussió. Mentre es donen les condicions estipulades sobre la situació dels embassaments de capçalera del Tajo (Entrepeñas i Buendía) per a atendre les necessitats hídriques de les conques receptores, “no hi ha res més que parlar, sinó complir amb la llei, i deixar d'enfrontar territoris per un grapat de vots”.

Paral·lelament a aquestes aportacions d'aigua i al funcionament del Xúquer-Vinalopó, LA UNIÓ sí que apunta a la urgència de poder comptar també amb els nostres propis recursos hidrològics el més prompte possible perquè dependre de condicionants aliens resulta bastant perillós i als cultius “no se'ls pot demanar que esperen”.

En aquest sentit, insisteix en la reutilització integral de les aigües depurades doncs únicament s'aprofita en l'actualitat un 10%, en uns preus adequats de l'aigua desalada per al sector agrari, en l'aprofitament de les aigües d'aqüífers confinats profunds i que les Confederacions Hidrogràfiques del Segura i el Xúquer faciliten les dades i en l'aplicació de la desalobració per a totes aquelles aigües que ho requerisquen.