LA UNIÓ reclama ajudes directes per als productors de cirera de la Comunitat Valenciana després de diverses campanyes amb baixes collites i pèrdues quantioses
Proposa també una altra sèrie de mesures per a fer costat a un cultiu que està patint els efectes del canvi climàtic i l'assegurança del qual no resulta útil en l'actualitat
La Unió Llauradora sol·licita ajudes directes per als productors de cirera de la Comunitat Valenciana que porten ja cinc campanyes seguides amb una baixa producció a conseqüència de les inclemències climàtiques i que pateixen la falta d'una asegurança útil que s'ajuste a la realitat productiva del sector.
Les constants pluges de maig han arruïnat la collita en bona part de les zones productores, amb especial incidència en la zona de la IGP Cireres de la Muntanya d'Alacant on existeixen moltes explotacions amb pèrdues totals ja que a les precipitacions cal sumar la sequera anterior i les elevades temperatures en la floració.
Productors, cooperatives i empreses estan travessant així una greu crisi que provoca una desaparició important de zona cultivada. En la Comunitat Valenciana, segons les últimes dades publicades de 2021, hi ha 2.522 hectàrees de cirerers, de les quals el 74% se situen a la província d'Alacant (el 96% de la collita alacantina se situa en la zona emparada per la IGP), el 23% en la de Castelló i només el 3% en la de València. Les principals zones de cultiu se situen a les comarques alacantines del Comtat, Marina Alta i Vinalopó, la Serra de l’Espadà, Alt Millars, Alt Palància i Maestrat en la de Castelló i la Serra Calderona a València.
En els últims sis anys s'han abandonat quasi 400 hectàrees cultivades de cirerers, el 13% de la superfície. D'aquesta quantitat, 292 ha, corresponen a la província d'Alacant, cosa que significa que el 74% de les terres pèrdues en la Comunitat Valenciana se situa allí, la major part en la zona emparada per la IGP Cireres de la Muntanya d'Alacant. En la de Castelló s'han abandonat 130 hectàrees, el 19% de la seua superfície.
En relació a la producció cal destacar que el paràmetre que ha marcat la mateixa fins a provocar collites mínimes és la concatenació de diversos factors climatològics. “Es tracta sens dubte d'un dels cultius als quals més està afectant el canvi climàtic”, assegura LA UNIÓ, qui incideix en què per exemple en la IGP Cireres de la Muntanya d'Alacant s'esperaven uns 4 milions de quilos aquesta campanya que s'hauran quedat en només 500.000 kg.
LA UNIÓ creu que cal fer costat als productors amb incentius directes sobretot davant una assegurança que no s'està adaptant a les exigències quant a cobertures sobrevingudes pel canvi climàtic, a més de no estar ajustats els rendiments garantits a les realitats de producció de les explotacions. Segons les dades recaptades per l'organització, l'any passat únicament es van contractar 1.044 pòlisses de l'assegurança de cirera en tota Espanya per a una superfície de 6.146 hectàrees i 38,2 milions de quilos. En la Comunitat Valenciana van ser només 174 pòlisses per a 849 hectàrees.
En aquest sentit, LA UNIÓ proposa ajudes destinades a les persones titulars de les explotacions agrícoles, que tenint pòlissa en vigor per a aquest cultiu, hagen patit pèrdues superiors al 30% de la seua producció i no esten garantides per aquest sistema d'assegurances agràries combinades. També que no es limite la concessió d'ajudes de caràcter extraordinari per a aquelles assegurances que tinguen una baixa implantació pel fet que les cobertures no s'adapten a les necessitats del sector com és el cas del cirerer.
LA UNIÓ proposa així mateix una reducció de l'índex de rendiment net en l'IRPF per a les produccions afectades per sinistres amb danys superiors al 30% en el cultiu del cirerer o la condonació del pagament de l'IBI. També demanda una bonificació del 50% de les quotes de la Seguretat Social i l'ajornament de l'altre 50% durant 12 mesos per als inclosos en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Propi Agraris establit en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms. I finalment l'organització proposa que en el cas de sinistres amb danys superiors al 30% s'establisquen línies de crèdit preferencials de cinc anys, amb un de manca, i amb una bonificació total dels interessos.