LA UNIÓ recorre la limitació estatal de noves plantacions de vinya d'enguany per a evitar una pèrdua de potencial productiu i incorporar joves al sector

LA UNIO - 14 Jan, 2022

Des de l'any 2016 ja són més de 40.000 les hectàrees que haurien deixat d'estar a la disposició del sector en forma de noves plantacions

LA UNIÓ de Llauradors, al costat de totes les organitzacions que componen la Unión de Uniones, han presentat dins del termini i en la forma escaient un Recurs d'alçada contra la Resolució publicada el passat 28 de desembre de 2021 en la qual la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura establia fixar en 946 hectàrees la superfície que es podrà concedir per a autoritzacions per a noves plantacions en 2022, equivalent al 0,1% de la superfície plantada de vinya a 31 de juliol de 2021.

Amb la decisió d'enguany, seran més de 40.000 has. les que haurien deixat d'estar a la disposició del sector en forma de noves plantacions des que entrara en vigor en 2016 el nou sistema europeu d'autoritzacions per a la vinya. En el context de països vitivinícoles de la UE, només Espanya i Alemanya, retallen el contingent de noves plantacions per davall de l'1% de la superfície de vinya existent que, com a màxim, permet la normativa europea. Això ha evitat la pèrdua de potencial vitícola del nostre país que, malgrat tot, el Ministeri d'Agricultura va xifrar en 45.435 hectàrees entre el 31 de juliol de 2015 i el 31 de juliol de 2016 i que des de l'any 2000 suma 234.694 hectàrees.

“No es tracta que vulguem que la superfície de vinya cresca indiscriminadament a Espanya” matisen des de LA UNIÓ “però el sistema d'autoritzacions de noves plantacions pot i deu ser aprofitat per a millorar la competitivitat de la viticultura professional i poder incorporar a joves al sector”. Per a l'organització, la reducció del nostre potencial i la retallada de noves plantacions és una pèrdua de patrimoni vitícola que escanya la via més social que permetria redimensionar les explotacions dels viticultors professionals i els joves que s'incorporen al sector. Això no seria, a més, incompatible amb què les Denominacions d'Origen establisquen limitacions i restriccions en el seu àmbit per a evitar futurs desequilibris.

Les limitacions de noves plantacions que s'han anat aprovant any rere any a nivell estatal atenen les recomanacions de la Interprofessional del vi d'Espanya (OIVE). Això hauria de justificar-se, sobre la base de la legislació en vigor, en la necessitat d'evitar riscos clarament demostrats d'oferta excessiva, basant-se en informes i anàlisis sobre les perspectives de mercat, les previsions de l'impacte de les noves superfícies que entrarien en producció i dels drets de plantació i autoritzacions concedides sense exercir. LA UNIÓ ha demanat també en el seu recurs, que el Ministeri d'Agricultura faça públics aquests informes.

D'altra banda, l'organització considera que el repartiment de noves plantacions entre les diferents Comunitats Autònomes és desequilibrat i que la Resolució recorreguda ignora que el vertader problema en el potencial productiu no està tant a arribar a autoritzar un 1% de noves plantacions a nivell estatal, com a permetre l'entrada en determinades DO d'autoritzacions de replantació deslocalitzades procedents d'àrees alienes a les quals van generar tals autoritzacions. “Això sí que pot desequilibrar l'oferta en les DOP com ha ocorregut ja en zones com la de Cava o Rueda” indiquen des de l'organització.

No obstant això, tal com denuncia LA UNIÓ, no s'és conscient d'aquest problema i, des de 2016., de les 98 figures de qualitat - homologables a una DOP - existents a Espanya, per a la pròxima campanya, només 6 han proposat limitacions i/o restriccions per a planificar les seues superfícies de vinya.

El Recurs que presenta l'organització pretén centrar la política vitivinícola atesa la capacitat que el sector ha de tindre a l'hora de prendre les seues pròpies decisions al marge de tuteles que no aporten sinó obvietats allunyades del debat més important que presenta el sector: el repartiment de valor al llarg de la cadena vitivinícola en un context pandèmic que està escanyant la rendibilitat quan no la supervivència d'àmplies zones vitivinícoles en l'Estat.