LA UNIÓ alerta de la greu manca d’eines efectives per al control del cotonet i reclama mesures urgents per garantir la viabilitat del cultiu del caqui

La Unió Llauradora i Ramadera ha presentat els resultats de l’enquesta “Reptes i solucions en el cultiu del caqui”, elaborada amb la participació de més de dos-cents productors d’arreu del territori valencià. Les conclusions mostren una situació preocupant per al sector, marcada per la forta incidència de plagues com el cotonet i la mosca blanca, la insuficiència de matèries actives autoritzades per al seu control i la baixa presència de fauna útil als camps.

Segons les dades recollides, el cotonet és la plaga més destructiva, amb més del 60% dels productors que en pateixen incidències greus. A més, més del 80% dels enquestats considera insuficients o ineficaces les matèries actives disponibles, fet que dificulta enormement el control fitosanitari i genera pèrdues importants de producció.

La falta de productes autoritzats afecta especialment els productors ecològics, que manifesten sentir-se desemparats. Segons l’enquesta, molts d’ells es plantegen abandonar el cultiu ecològic davant la manca d’alternatives viables i la baixa cobertura asseguradora, que “no compensa ni de lluny el valor de mercat del producte”.

A més cal subratllar també la necessitat d’un pla específic de suport al cultiu del caqui, un dels conreus amb major pes econòmic en zones de la Ribera i altres comarques valenciane perquè e caqui ha estat un motor econòmic i social per a moltes famílies. Però si no hi ha una resposta política immediata —amb més recerca, flexibilitat normativa i ajudes concretes— correm el risc de perdre una part essencial del nostre teixit agrari.

Altres conclusions destacades de l’enquesta apunten a la baixa presència de fauna útil, la creixent incidència de la fauna salvatge (especialment senglars i conills), i l’impacte negatiu de les altes temperatures en la producció. Malgrat tot, els productors mantenen una visió constructiva i proposen campanyes per conscienciar el consumidor sobre la qualitat dels caquis amb petites imperfeccions estètiques, així com més formació tècnica en reg, fertilització i control integrat de plagues.

El sector està fent els deures, buscant alternatives sostenibles i adaptant-se a les noves exigències ambientals. Però sense suport institucional i una actualització urgent del registre de productes fitosanitaris, el futur del caqui està en perill.